CAMÍ DEL PARK GÜELL (des
del metro de la Taxonera, línea blava)
COLL – VALLCARCA –
PASSEIG DE TURULL
La natura al llarg de l'any
FINALS D'HIVERN
Metro blava- La Teixonera. Bus: V17 i 92
Per variar la meva ruta de camí al Park Güell que normalment faig des de
casa baixant per la carretera del Carmel fins l'entrada, avui pujo fins a
l'esglèsia del Coll per entrar al Park per la part forestal.
Els origens del Coll se situen en el segle XI al voltant del Santuari de la
Mare de Déu de la Font-Rúbia (actual esglèsia de la Mare de Déu del Coll),
dedicat a una imatge de fusta que va ser trobada en un dels torrents. El
Coll, entre el Turó del Coll i el Turó del Carmel, era un barri de torrenteres
i el camí de pas entre Vallcarca i Horta. Una de les seves característiques va
ser l’abundància de fonts d’aigua, algunes d’elles abastiren bona part de
Barcelona: la Font-Rúbia (restaurada en el núm. 44 del carrer Tirso); el pou de
la finca de Sansalvador (Passeig de la Mare de Dèu del Coll, 79); Font del
Remei (Torrent del Remei, 5); Font de Sant Salvador d’Horta (en els terrenys de
la finca, ara enderrocada, de Can Cargol), actualmente s’hi pot accedir entrant
per la part baixa de la zona forestal del Park Güell, accés pel Torrent del
Remei; Font de can Falcó (masia enderrocada), en el segle XVI va ser de les
primeres que van subministrar aigua per l’aqueducte del Passeig Turull.
El Coll, barri de torrenteres, ha estat un lloc de romeries i
peregrinacions, de cacera on els senyors feudals hi anaven a caçar el porc
senglar abans que els bandolers s’instal·lessin a les coves d’en Cimany, a
l’altra banda del Coll. Un dels seus nuclis primigenis més importants va ser
can Mora, a l’antic camí romà de can Mora també anomenat de les Donzelles o de
les Mines (el camí que pujaba de Gràcia i del que encara en podem veure el mur,
restaurat, que ressegueix les escales que s’han construit damunt del camí
original que van des de l’entrada del Park Güell, a la carretera del Carmel,
fins el mirador de l’escola Virolai).
A principis del segle XVIII es comença a urbanitzar el barri des de
l’esglèsia cap a la vessant d’Horta. Al segle XIX, a partir de les terres del
baró de la Barre i de Flandes, propietari de can Falcó, s’hi van construir
vivendes per treballadors, la majoria de la predrera, i residències d’estueig,
algunes amb una clara empremta modernista.
Santuari del Coll
C. Santuari amb C. Ceuta
D’origen romànic la història del Santuari
de la Mare de Déu de la Font-Rúbia o del Coll (actual esglèsia de la Mare de
Déu del Coll) es remunta a temps anteriors al segle XI. La referència més
antiga és d’uns documents de l’any 1099 on el sacerdot Grau Miró cedeix el
Santuari a l’Abadia Benedictina de Sant Cugat. Per aquelles dates, possiblement
una imatge de fusta de la Mare de Déu de la Font-Rúbia presidia l’ermita,
imatge que, per protegir-la dels atacs dels sarraïns, la van amagar dins de la
mina d’on brollava la Font-Rúbia. Reformat en el seu estat actual al 1948 per
l’acquitecte Josep Mª Ros.
Començo a la petita esglèsia romànica, carrer Santuari (amb molt trànsit de
gent, de cotxes, comerços i autobusos) fins el Passeig de la Mare de Dèu del
Coll (antic camí romà que passav per Sant Genís dels Agudells fins a Sant
Cugat). Baixo per la banda dreta del passeig (uns metres avall, passant pel
davant d'un quiosc) em trobo amb el restaurant Casa Fausto, intento imaginar-me
aquest lloc quan hi arribava l'omnibus, les cotxeres, la gent fent cua per
comprar el bitllet que els permetria anar fins a la Plaça Lesseps. Un fet molt
important ja que aquesta part de Barcelona quedava incomunicada de la resta de
Gràcia i de la ciutat.
Auto-Ómnibus al Coll
Carrer Funosses Lluçà amb Passeig Mare de
Déu del Coll
Ara restaurant Casa Fausto, antigament
s'anomenava la placeta dels Autobusos on s'hi trobaven les cotxeres i es
compraven els bitllets de la línia que es va crear l'any 1925 de Vallcarca al
Coll amb dos vehícles Chevrolet amb cabuda per a 20 persones. Es trigava deu
minuts en pujar des de Lesseps i el bitllet costava 0,30 cèntims.
En el restaurant, de marcs de fusta blava que em recorden els dels poblets
mariners, comença el carrer Funosses Lluçà. Enfilo el carrer, ple de casetes
que més aviat semblen d'estiueig, estret, enmarcat amb uns arbres baixets,
avui, tinc sort, ple de flors menudes. Acaba el carrer Funosses per canviar el
nom pel de Pineda, un tram curt, del mateix estil i tancat al final per una
barana que dóna directament a la cantera del Turó del Coll i fa de mirador.
Casa Queralt
Pineda, 1 (pujant pel carrer Funosses
Lluça enllacem amb el carrer Pineda)
Edifici modernista construit per Josep M.
Jujol el 1917. El propietari, el doctor Sansalvador, la va fer edificar com a
habitatge de lloguer. I li va donar el nom de la patrona de Berga. La casa,
actualment molt modificada, es caracterita per la porta a gular damunt la qual
hi ha un balcó triangluar. Terrat amb una baran rematada en dents de serra.
Mirador
Carrer Pineda (al costat de la Casa
Queralt)
A sota nostre hi queda el Llac de la Creueta
del Coll. Tindrem una vista de tot el turó del Coll, del turó del Putxet i del
mar.
Els miradors tenen un encant
especial, m'assec una estona a mirarel mar, adivinar edificis i carrers, el
turò del Putget i al fons el massís del Garraf on durant molts messos vaig
pujar fins el monestir.
Al costat de la barana hi ha dues cases modernistes del doctor Sansalvador,
disenyades per Josep M. Jujol. Una és la casa Queralt (es va construir per
utilitzar de lloguer), no es pot visitar però té una porta de ferro forjat
preciosa. A l'altra banda hi ha una altra entrada (l’entrada principal està al
Passeig de la Mare de Déu del Coll, 79) de ferro forjat per on es podria
accedir a la casa de Sansalvador, però la porta és tancada i l'entrada al
passeig, una entrada amb una reixa i unes escales amb trencadissos de ceràmina
del més pur estil modernista. Aquesta casa, ara Taller d'Història de Gràcia, es
pot visitar en unes visites guiades que ens ensenyaran les grutes disenyades
també per Josep M. Jujol, on a l'hora de la construcció es va trobar un pou
d'aigua radiactiva. El doctor Sansalvador va aturar l'edificació de la casa i
va comercialitzar com a l'aigua Radial.
Torem enrrere i agafem de baixada el Passeig de la Mare de Déu del Coll
Villa Contxita
Passeig mare de Dèu del Coll, 81
Edifici residencial, del 1911. La tanca
fou projectada per Marcel.lià Coquillat. És un element singular de maó vist i
pedra de concepció modernista. Portal amb una llinda d'arc tribulat i porta de
ferro forjat. A la banda esquuerra hi ha quatre fileres de columnes de maons.
La barana de coronament té elements ceràmics de trencadís també utilitzats als
graons de l'escala.
Casa Sansalvador
Passeig Mare de Dèu del Coll, 79 (entrada
principal) i Pineda, 9 (entrada de dalt)
Edifici residencial inacabat, modernista,
de l'any 1909. El doctor Sansalvador la va fer construir a Josep M. Jujol, però
es van trobar un pou amb aigües radiactives amb possibles efectes medicinals.
Es van aturar les obres per fer unes galeries subterrànies que donessis millor
accés a l'aigua (durant la guerra civil es van utilitzar de refugi) i aquesta
es va comercialitzar amb el nom d'aigua Radial.
A les galeries s'hi accedeix per uns magnífics
arcs parabílics.
Actualment s'hi troba el Taller d'Història
de Gràcia.
Creuo a l'altra banda per mirar el passatge Ministral amb la ran portalda
de eràmiques trencadisses de diferents colors. No s´hi pot entrar però des de
la reixa puc veure l'entrada a les cases blanques decorades amb flors i les
claravoies de ventilació que hi ha al mig del passeig.
Passatge Ministral
Passeis Mare de Dèu del Coll (davant Villa
Conxita)
Una gran portalada de formes redondejades
amb amb ceràmiques de trencadís dóna entrada a aquest passatge de 25 cases
construit l'any 1922 com a residència de treballadors, molt de la pedrera del
turó del Coll. Per salvar la forta pendent es va edificar en tres nivells i amb
claraboies de ventilació a les vivendes.
Durant la guerra civil va servir de refugi
a un grup d'anarquistes.
Parc de la Creueta del Coll
Passeig de la Mare de Déu del Coll
Talut de l'entrada
Llac amb l'estatua de Chillida
Torno a la banda muntanya. Passo pel davant del parc de la Creueta del coll
i segueixo fins l'antiga casa dels Marsans, ara Alberg, que es pot visitar.
Pujo fins el palauet, em passejo pels jardins i entro a admirar la barreja
d'estils del vestíbul, el balconet, les vidrieres i a escoltar a la persona de
recepció que molt amablemente em va comentant la historia.
Alberg de la Mare de Dèu de Montserrat (antiga casa
Josepa Marsans i Peix)
Passeig de la Mare de Dèu del Coll, 41
1906. Palauet amb jardins que barreja el
modernisme amb l'estil medieval i el morisc. Majestuosa entrada de ferro
forjat. Cal remarcar el vestíbul d'estil mossàrab molt ben conservat, el balcó
del segon pis amb llindes semicirculars classicistes i l'espectacular portal
vidriat de mig punt. Les teules són d'un material q reflexa els raigs del sol.
Més avall de l'Alberg, em trobo en els antics terrenys del baró de la Barre
i de Flandes. Aquí hi havia la masia de can Falcó, entre el carrer i el
passatge Cardedèu, una de les més importants de la zona del Coll. La masia
tenia un aqueducte molt important per portar aigua a Gràcia.
Carrer Cardedeu fins la Plaça Mons
Passem per una zona que havia estat
propietat del baró de la Barre i de Flandes (propietari de can Falcó, una de
les masies més grans del barri).
Quan arribo a la Plaça
Mons tinc varies possibilitats. Una, desviar-me a l'esquerra pel carrer Eduald,
11 on m'apareix la torre de Sant Jordi, d'una espectacular bellesa modernista,
enmarcada entre uns xipresos i el cel
Pont Plaça Mons
Plaça Mons - Carrer Adolfo
Becquer
1908-1909. Un dels pocs ponts modernistes construit
per Miquel Pascual i Tintorer. Té una magnífica barana amb dibuix
geomètric amb fileres i tercalades de maó vist que donen sensació de lleugeresa.
L'escut de la ciutat de barcelona que es pot veure des
del carrer Adolfo Becquer és del 1909.
Torre de Sant Jordi
Carrer Eudal, 11 (esquerra Plaça Mons)
1906. Espectacular casa modernista amb trencadís
de ceràmica a la coberta que apareix entre xipresos construïda per Salvador
Valeri. Havia estat la residència d'estiu de la família Comalat.
El viaducte (a la banda dreta de la plaça)
Viaducte de Vallcarca
(A la dreta de la Plaça Mons)
Inaugurat l'any 1923 i dissenayt per Miquel Pascual i
Tintorer, és una de les primeres estructures de ciment armat de Catalunya. Té
quatre lleons alats amb els escuts de Catalunya i Sant Jordi i dues lloses
grans: la inferior uneix dos pilars de formigó i la superior configura la
calçada. Amb la seva construcció es comuniquen els barris del Putxet i el del
Coll i, per tant, es dóna accés entre Vallacarca i la carretera de Gràcia a
Manresa.
El pont romà de doble arcada, a la mateixa plaça.
Vallcarca pren el nom d’una riera que baixava dels vessants del Tibidabo.
L’orígen del seu nom és Vall Càrcara (encaixonada). Una vall de camins estrets
i torrenteres, entre els turons del Putxet i del Coll, per on hi passava
l’antic camí romà a Sant Cugat (Castrum Octavium) que enfiliava per les rieres
de Vallcarca i de la Farigola fins el Santuari del Coll.
Els seus nuclis primigenis van ser can Falcó, propietat del baró de la
Barre i de Flandes, per sobre de la plaça Mons amb uns terrenys que s’extenien
entre el carrer i el passatge de Cardedeu; can Gomís (plaça Alfons Comin); can
Mas i l’Hostal de la Farigola (actual escola de la Farigola de Vallcarca, al
carrer de Sant Camil). Cal destacar també les masies de Can Sert (ocupa la illa
entre l’avinguda de Vallcarca, l’avinguda República Argentina i els carrers
Ballester i Velázquez), can Carol (carrer Cambrils, 26) i can Turull (passeig
de Turull), aquest última va ser la tercera de les grans masies del barri.
A partir de la inauguració del viaducte el 1923 (primera obra a Catalunya
construïda amb formigó armat i ferro) es va fer posible la comunicación entre
els barris del Putxet i el Coll i, per tant, la comunicación entre Vallcarca i
la carretera de Gràcia a Manresa.
Si seguim recte, pel carrer Mare de Dèu dels Reis, segueixo caminant per
l'antic camí romà a Sant Cugat, trobo l'entrada principal dels jardins de Maria
Baldó
Jardins de Maria Baldó
Carrer Mare de Dèu dels Reis - Carrer Sant
Camil
Porten el nom de la primera directora del
Grup Escolar la Farigola (1922). Es troben als terrenys dels horts de l'antic convent
dels Camils. La tanca del convent, revestida amb
paredat de pedra i coronament sinuós, al gust modernista amb trencaaigües de
maó vist, dóna entrada als jardins i els ressegueix al llarg de carrer Sant
Camil.
Els jardins están construits als horts del que va ser el convent dels
Camils. Baixo pel carrer Sant Camil, al costat del mur ondulant del convent,
arribo al passatge Isabel
Passatge Isabel -Villa Esperança
Carrer de Sant Camil
Construïdes en el segle XIX, es creu que
eren residències d'artistes. La més rellevant és Villa Esperança (1893) un bon
exemple del modernisme en la seva fase embrionària, propietat de
l'arquitecte Andreu Audet. Mansió senyorial amb façana de maó vist i una
ornamentació profusa on s'utilitza també la ceràmica i el ferro forjat.
L'escola de la Farigola (on estava
l'Hostal de la Farigola, un dels primers nuclis del barri, lloc de parada
dels viatgers que seguien el camí ral).
Escola La Farigola de Vallcarca
C. Sant Camil amb Farigola
Es trova on hi havia l'Hostal de la
Farigola, construit al segle XVIII i enderrocat el 1920 per edificar la primera
escola, lloc de descans per als viatgers que feien el camí romà a Sant Cugat.
L'escola va estar dissenyada per
l'arquitecte Josep Goday i es va obrir l'any 1922.
Es creua el
carrer, ressegueixo el carrer de Nostra Sra. del Coll (és el que queda al
davant i fa una mica de pujada). Uns metres més amunt a la banda Esquerra trobem
l’aqüeducte romà.
Aqüeducte romà
Entrada Passeig Turull
Es va construir a mitjans del segle XVIII
i encara en podem veure un troç. Per aquest aqüeducte es portava l’aigua des de
can Falcó a Gràcia. En algunes de les pedres que formen el mur on podem veure
l’aqüeducte s’hi poden observar fòssils d’animals marins d’èpoques
prehistòriques.
Un aqüeducte romà em dóna l'entrada al passeig de Turull, on està can
Turull, una de les tres masies més importants de Vallcarca. Envoltats de la
natura del bosc mediterrani, pujo fins a la zona forestal del Park al que
accedeixo per la part alta on se m'apareix una magnífica panoràmica de
Barcelona.
Passeig Turull
. Parcel·les d’horts comunitaris
. Aula d’educació ambiental
. Uns 4000 metres quadrats de bosc
mediterrani
Can Turull
Passeig Turull, 13
Terrenys propietat de Pere Turull i
Comadran, la masia rural (es data la seva construcción anterior al segle XVIII)
de façana neoclàssica de principis del segle XIX amb teulada de dues aigües i
una galería porxada lateral
Ben conservada, actualment hi podem veure
molts afegits d’èpoques diferents.
Park
Güell
Entrem per la zona forestal des del
Passeig Turull i accedim a una espectacular vista directament en el viaducte de
dalt